[Assaig] El Sabotatge

 

ImatgeFont: Todo por hacer, publicació anarquista.
Autor: Emile Pouget
Aldarull Edicions

“Des del moment en que un home va tenir la criminal ingeniositat de treure profit de la feina del seu semblant, des del dia, l’explotat ha cercat, instintivament, donar menys de que exigia el seu patró”.

Sabotatge, aquesta paraula tan manida en aquests dies pels mitjans de comunicació i polítics. Inmorals, desalmats, vàndals…són les altres paraules que acostumen a acompanyar el sabotatge en els diaris o en les rodes de premsa, sempre amb la clara intenció de denostar protestes socials o laborals. A què ens referim amb sabotatge? Què es pretén aconseguir amb aquestes pràctiques? És de veritat un atacament “a la moral i la decència? Donat que aquest m’assembla d’especial interès, aquí us deixo un text que aclareix moltes dubtes, aporta un treball d’anàlisi sobre el tema i, el que és més important, fa un escridassada a l’acció.

L’assaig que aquí es presenta (quelcom curt, que es llegeix en una o dues tardes) es composa d’un sèrie de textos escrits pel sindicalista francès Émile Pouget entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Ja, ja de primeres un pensa que 100 anys són bastants perquè el que aquest senyor conti (més encara sabent el caràcter eminentment pràctic del tema) s’hagi quedat del tot obsolet. Però certament no m’ho sembla, més enllà dels somriures que t’arranca llegir sobre telègrafs o locomotores de vapor, l’anàlisi que es tanca rere aquestes pàgines no ha perdut ni una mica de força en aquests anys, i les conclusions i posicionaments segueixen estant  vigents. No seré tan estúpit d’afirmar que les nostres contradiccions materials, socials, econòmiques o tecnològiques són similars a les de fa ja més d’un segle, però tampoc obvi que el marc de fons que ens imposa el capitalisme segueix alà, gairebé impertorbable Seguim essent explotades, mà d’obra millor o pitjor qualificada però que segueix veient-se obligada a subsistir mitjançant la venta de la seva força de treball. La societat de classes segueix present i les seves contradiccions s’estenen transversalment al llarg del nostre dia a dia, i tot això és quelcom que aquest llibre posa en relleu. De la mateixa manera, també ens queda clar com les tàctiques i formes en que polítiques i empresàries i mitjans de comunicació ataquen els conflictes laborals i socials tampoc han variat tant.

I és en el si d’aquest status quo que se’ns presenta el sabotatge i el boicot com dues eines col·lectives en mans de les treballadores, dues eines instintives, que van de la mà d’un sistema de dominació, com a mètode de defensa. Els dos aspectes en els que crec que aquest llibre dona en el clau en abordar aquest tema són, primerament, la capacitat de l’autor per donar al sabotatge una justificació, no únicament pràctica (a l’hora d’inclinar la balança d’un costat o un altre de la lluita), sinó ètica. Es diferència en aquest aspecte el sabotatge que realitzen les treballadores (sobre infraestructures, eines, qualitat i quantitat de treball; en suma, sobre el capital, no directament sobre la consumidora) del que s’aplica des d’adalt (i que no es altre que els “danys colaterals” del sistema: accidents laborals, atur, misèria,…).

Un altre punt d’interès radica en que el text està farcit d’exemples de conflictes obrers de l’època resolts utilitzant el sabotatge i el boicot com una més de les eines, i són vàries les formes de sabotatge que s’expliquen (“a mala paga, mal treball”, “boca oberta” o “vagues de gelosia”) i que es situen en el seu context, amb els seus pros i les seves contres.

Lo dit, un text d’interès que et deixa un bon regust després de la seva lectura. I més encara, permet obrir un debat que quedi lluny del sindicalisme que impera avui dia. Les preguntes ens les dona el sistema, però les respostes són cosa nostra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s